Intento abraçar la veritat,
Ja no puc fer marxa enrere.
Sé que alguna cosa ha canviat,
Sentiments que són darrere.
Provo de buscar la resposta
A allò que no és una pregunta.
Em faig mal arrencant la crosta
I encara no he tret la punta.
Clavada dins la pell encesa
Ni l’aigua bullint refreda;
De les mans sento calidesa
Per què el gel és el que queda.
Apareixen interrogants;
Incapaç de contestar.
La ferida de dos amants;
Cap és capaç de curar.
Però què faig amb la confusió
De pensar en els teus petons,
Sento de tot menys aversió
I els vull per tots els racons.
Carícies amb un fort perfum;
Dolor que arranca somriures;
Llavis dels quals surt un fum;
Intents de salt des d’altures.
Ben guardats els dies d’ahir
Toca viure l’endemà.
L’olor que no intenta fugir
Ja l’acomiado amb la mà.
Tota sola a l’habitació
Pensaré en cada record.
No ets i seràs cap distracció
En el fons no hi ha un acord.
Si ara seguís mentiria,
S’acosta el fred i l’hivern.
No vull pensar en la bogeria,
Però ens veurem a l’infern.